Idiomes
Cerca

Anàlisi de l'entorn

Dll, 01/12/2008 - 10:12

Al llarg del 2008, el GRUP MIFAS, amb el suport de la Funcación Luis Vives i la Consultoria Sociopolítica Neópolis, ha engegat el repte d’elaborar el propi Pla Estratègic. La darrera fase d’aquest procés és la definició de línies i criteris estratègics i l’elaboració de propostes d’actuació. Abans d’iniciar aquesta tasca, s’ha cregut oportú reflexionar sobre el futur dels serveis socials al territori. És per aquesta raó que el dimarts, 4 de novembre de 2008 a les 5 de la tarda, es va realitzar la conferència: “Serveis Socials, una mirada cap al futur” realitzada pel Sr. Ramón Nicolau.

 El Sr. Ramon Nicolau és membre del Comissionat de l’Alcaldía de Barcelona en temes de Participació Ciutadana i regidor de Participació Ciutadana, Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona.
Fins l’any 2006 va ésser Director General de l’ICASS al Departament de Benestar i Família de la Generalitat i anteriorment Coordinador de l’Area de Benestar Social de la Diputació de Barcelona.

REFLEXIONS SOBRE EL FUTUR DELS SERVEIS SOCIALS I ELS REPTES DE MIFAS
Els serveis socials han viscut una evolució gradual des dels inicis de la democràcia passant, de forma lenta però sense pausa, d’un sistema basat fonamentalment en el voluntarisme a una realitat de suports legals (que van des de les pensions per incapacitat fins al desplegament actual de la Llei de Serveis Socials o d’Atenció a la Dependència). Aquest escenari de cobertura legal, però, no ha evitat que la realitat estigui, encara avui, bastant lluny de l’escenari ideal a nivell de pressupostos públics, i menys, amb la crisi econòmico-financera actual.
No obstant això, el futur dels serveis socials en una època de crisi com la que vivim avui no té perquè estar condemnat a desinflar-se tot i que, òbviament els desplegaments legals que s’estan produint i que tenen l’horitzó fixat a mitjans de la següent dècada, no seran fàcils. De fet, actualment estem presenciant un desplegament excessivament lent de la Llei de Dependència arreu de Catalunya i de l’estat espanyol, i no sembla que hi hagi gaires perspectives de millora en aquesta línia.

Amb tot aquest context de referència el Sr. Ramon Nicolau exposa tres idees que caldria tenir en compte en el procés de planificació estratègica que està duent a terme MIFAS:

1- Està clar que l’escenari actual, a priori, no engresca ni dibuixa bones perspectives. Un ambient de pessimisme que no és nou en l’àmbit dels serveis socials caracteritzat històricament per patir considerables dificultats i entrebancs per millorar i avançar. Precisament per això, cal ser conscients que la situació actual genera poc creixement i desenvolupament del sector però que, en línies generals, no hauria de suposar una frenada dels drets adquirits durant tots aquests anys de treball.
2- El desenvolupament del nou marc legal s’ha d’interpretar com una clara oportunitat per al col•lectiu de discapacitats físics i, sobretot, per les entitats (com MIFAS) que els representen. Entitats com MIFAS han de ser molt conscients de la necessitat d’abanderar les reivindicacions col•lectives aprofitant el desplegament legal. I ho ha de fer des del sentit comú; assumint que no es pot reivindicar tot i que cal centrar els esforços en aquells aspectes més necessaris. Per tant, l’entitat ha d’esdevenir en aquest escenari un instrument de conquesta en tant que espai que aglutina interessos i defensa drets socials, principalment amb els retards de desplegament més evidents i flagrants.
3- En l’àmbit de la prestació de serveis socials per al col•lectiu de discapacitats, les empreses amb afany de lucre encara no s’han introduït al mercat de forma significativa. De fet, aquesta situació s’ha d’entendre com una oportunitat per una entitat com MIFAS, que ha de treballar per consolidar aquest espai de prestació com a propi apostant per defensar institucionalment l’entitat en tant que agent prestador de serveis i que aglutina el col•lectiu. Això vol dir planificar-se per tal que, determinats serveis no passin a mans del mercat. Mifas, com a representant consolidat dels discapacitats físics a comarques gironines ha de capitalitzar els esforços i serveis que permetin al col•lectiu la seva normalització: “Mifas ha de ser present en la gestió de la xarxa de serveis comunitaris per al col•lectiu (...) i deixar de ser-hi quan l’usuari hagi accedit a la normalitat”.

Amb tot, doncs, el Sr. Nicolau recomana planificar-se estratègicament amb l’objectiu de consolidar Mifas i la seva xarxa de serveis a partir de dos grans elements:

• Reforçant l’estructura de l’entitat i consolidant l’estructura federal que li permet abarcar les comarques gironines.

• Prioritzant la proximitat territorial en la prestació de serveis.

Aquestes són actuacions que no farà l’administració. Segons les lleis, l’administració el què farà serà cofinançar-ho de forma decisiva, que no definitiva. I és precisament per això que cal estar molt atents i ser conscients que l’administració necessita les entitats per prendre decisions en aquesta línia.
Serà en aquests espais d’interlocució on Mifas ha de fer valdre la seva opinió, aprofitant el paper d’interlocutor del col•lectiu a terres gironines i la possibilitat d’establir aliances i relacions amb altres entitats del territori que treballen altres àmbits socials.